El sol se llevó los miedos, las dudas, y al caer la noche, sus ojos se cerraron pesados. Su cuerpo cansado y satisfecho de placer, liviano, libre del peso de la incerteza, se dejó arropar por su calidez.Sus risas y su aliento fueron uno.
Así, sin darse cuenta la luz de la mañana les sorprendió entrelazados.
Breu, però molt maco. Ojalà cada nit podessim sentir l'escalf i la passió i lliures de pors i de incerteses, entrelliguessim el cos i l'ànima esperant que despunti l'albada.
ResponderEliminarGràcies Ángel.
ResponderEliminarSi, sense pors es pensa amb mes claredat i això ens permet sentir tot el que ens envolta més intensament.
Tantôt tu me reviens fugace
ResponderEliminarEt tu m'appelles pour me narguer
Mais chaque fois mon sang se glace
Ton rire vient tout effacer ...
" La nuit ". Sempre és agradable recordar aquestes lletres tan romàntiques. Gràcies per llegir les meves paraules.
Eliminar